La Diana dins les festes de Moros i Cristians

És ben evident, i no vaig a entrar a descriure-la ara, l’enorme i perdurable influència del mon militar dins les representacions festives dels Moros i Cristians. Són innumerables els elements de les festes que provenen d’aquest àmbit i sense cap dubte, un d’aquestos elements és l’acte de la Diana.

Tots coneixem el toc de diana (amb la popular tonadeta del Quinto Levanta). Aquest toc, que es fa a trenc d’alba, i que serveix per despertar els soldats a les places, campaments militars o a bord de les embarcacions de guerra, és una resta del paganisme, una reminiscència del culte religiós que tributaven els romans en les seus campaments a l’apuntar el dia a la seva deessa Diana, el nom de la qual conserva encara aquest toc. Per eixò, l’acte de la Diana es celebra sempre (o quasi sempre) a primera hora del matí i generalment durant el primer o segon dia de les festes (al menys la Primera Diana o Diana de Gala com s’anomena en moltes localitats, quan en celebren más d’una). Amb la Diana es simbolitza eixe despertar de les tropes, dels dos bàndols, per encaminar-se cap a la batalla. No és casualitat per tant, que en aquest acte, els participants visten les seues millors gales (traje oficial al complet en pràcticament tots els pobles on es celebra).

Però a més, com també ocorre en molts aspectes de les festes de moros i cristians, l’acte té una vessant religiosa, al menys en aquelles localitats que més temps fa que representen la Diana. En la seva part religiosa el toc de Diana de les legions romanes és pot comparar amb el toc de Oracions, Ave María o Salutació Angèlica que fan al matí les tropes militars després de la Diana. Per eixò, com deia, en moltes localitats, la Diana va precedida d’un toc d’alba de campanes i l’Àngelus.

Es comú, vore en llocs com Alcoi, Banyeres, Ontinyent, Villena, Sax, Caudete, Cocentaina, Muro d’Alcoi i molts altres, com des de les 6 de la matinada les places o carrers des d’on arranca i per on trascorre la Diana, estan repletes d’un públic que emocionat i fidel, aguarda escoltant els compassos dels pasdobles dianers (la tradició d’aquest acte ha fet que inclús s’haja creat una modalitat musical pròpia dins el gènere de la música festera), fins el moment que al fort de la música, el cabo (arrancar la diana en alguns llocs és quasi com tindre un càrrec fester) alça l’arma en busca d’aplaudiments. La veritat és que soles imaginar l’escena, per als que l’hem viscuda, ens fa esborronar-nos.

Sense cap dubte, per a qui no ha vist mai aquest acte, li pot resultar difícil d’entendre com la gent, el públic vull dir, és capaç de matinar d’eixa forma per vore aquesta desfilada. Però més difícil d’entendre pot ser el fet de com un fester o festera, que en alguns casos ha dormit apenes un parell d’hores i en la majoria de les ocasions pot ser ni siquiera eixò, pot vestir-se amb el seu traje oficial i passar en qüestió de minuts del ambient més festiu i desenfadat (el més corrent és que eixa mateixa nit la festa haja sigut llarga) a la serietat i respecte que l’acte i sobre tot, el públic assistent és mereixen.

Doncs, per entendre-ho es precís conéixer-ho. Si qualsevol entitat vol sumar aquest meravellós acte al seu calendari fester, és precís saber i vore com ho fan on porten fent-ho des de fa dècades i en ocasions segles. Després, ja cadascú li donarà la seua empremta, el seu caràcter i les seues particularitats, però si eixim al carrer a representar alguna cosa, devem saber que és el que representem.

Ací vos deixe algun exemple de grans moments de Diana.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=c_xsax-DB3s]
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=nX1jRv48ImA]
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=wKHYuuu-Ylk]
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=XIhdatj2Lbw]

danicatala
Si el contenido te ha parecido interesante, por favor, comparte:
0Shares

About the author: danicatala

You must be logged in to post a comment.